La construcció del Castell de Solivella destacava per les grans i fortes muralles i torres de defensa, de forma quadrada i algunes altres rodones, merlets amb matacans i pati central. Va pertànyer entre els segles XIII i XIV a Santes Creus. El 9 de setembre de 1424, el Rei Alfons “el Magnànim” el vengué a carta de Gràcia a Ramon Berenguer de Llorac per 16,000 sous barcelonesos. Els Llorac convertiren el Castell en un exemplar magnífic i esplendorós del gòtic florit català, essent un digne Castell Palau fortificat, d’acord amb una descripció que consta a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Els successors de Ramon Berenguer I de Llorac, governaren els destins del poble al llarg de més de tres segles. El 1772 els dominis eren regits pels Despujol. La decadència d’aquesta notable construcció la podem situar entre 1830 i 1840. El 19 de març de 1870 fou venut als propietaris de Solivella, Tomàs Español Travé, Francesc Casamitjana Andreu i Josep Armengol Farré. El 1882 la majoria del sostres eren enterrats. El 1912 els titulars del castell eren els germans Enric i Frederic Travé Escardó i Frederic Garcia Salas, que en feren donació a l’Ajuntament. Actualment sols resta una immensa cisterna, un pany de paret del cantó nord - oriental, la primitiva muralla i porta gòtica d’ingrés al castell, el pas de ronda, tot juntament amb el seu gran perímetre molt enrunat. En aquest moment es porten a terme actuacions d’excavació arqueològica per treure a la llum pedres i llindars, murs i contramurs que allí hi són soterrats.