L’església de Solivella és dedicada a l’Assumpció de la Mare de Déu, i és d’estil barroc. Els solivellencs del 1768 decidiren amb gran esforç i sacrifici la construcció d’un nou temple parroquial en l’indret conegut per “plaça nova”. El 6 de febrer de 1768 el batlle i regidors ja tenien el Reial Decret que autoritzava la seva construcció. El 17 de març de 1772 les obres ja eren ben avançades.

          Del seu interior era de destacar entre altres, l’altar de Sant Isidre, que era situat a la primera capella del lateral esquerra de la nau central. Hi havia bastit un retaule de fusta, (de Mateu Ortoneda. Actualment a la catedral de Tarragona) sense data i format per tres cossos. Presidia una talla de Sant Isidre, de fusta policromada. El retaule es completava amb les imatges de Sant Pau Apòstol, Sant Sebastià i Sant Jordi. En aquest altar hi fou fundada la Confraria de Sant Isidre.

          A causa de l’enrenou del 1936, a la dècada del anys 40 la Cooperativa hi va bastir i patrocinar un altar dedicat a Sant Isidre.

El soterrani de l’església guarda les sepultures de diverses famílies com la dels Montseny (Cal Roig), dels Civit o les despulles de diversos familiars del senyor del castell i jurisdiccional de Solivella, que rebien sepultura a l’altar del Roser, essent un dels darrers Joan Anton de Vilalba i de Llorac, tinent coronel del Reials Exèrcits, agregat a la plaça de Barcelona, que fou inhumat el 23 de juny de 1807.