Historia general

          El poble de Solivella  és situat al sector septentrional de la comarca de la Conca de Barberà, prop de la comarca de l’Urgell, als vessants meridionals de la Serra del Tallat. El poble es troba a una altitud de 488 m i el terme municipal té una superfície de 25,04 km2. Limita amb els municipis de Sarral i Forès (E), de Passanant en el seu agregat de Belltall, i de Vallbona de les Monges, en el seu agregat de Rocallaura (N), de Blancafort (O), de Pira (S) i de Barberà, en el seu agregat d’Ollers (SE). La part oriental és drenada pel Barranc del Xano. Pel centre la rasa de Belltall que s’ajunta amb els barrancs de les Comes i el Torrent. (mapa límits)

          Solivella es troba documentada el 1058 com a Puig d’Olivella. Gombau d’Oluja, primer senyor de Solivella, mitjançant un document de 8 de juny de 1191, reconeixia davant el Rei Alfons I que posseïa injustament i sense cap dret  el “terme” de Solivella. El monarca lliurà per vida la tinença de Solivella a Gombau d’Oluja amb la condició que a la seva mort, tornés a passar la propietat al rei o als seus successors. Així començà el poblament solivellenc. El lloc passà als Puigverd, als Anglesola, a Santes Creus, Arnau Messeguer,etc.

          Felip III de Castella creà el 1599 la baronia de Solivella a favor de Simó Berenguer de Llorac i Castelló. El lloc i terme de Solivella passà a la segona meitat del segle XVIII als Despujol, marquesos de Palmerola, els quals el mantingueren dins a l’acabament de les senyories.