|
Solivella compta amb una àmplia tradició vinícola. Transcorreguts vuit
anys des de l’aparició de la fil·loxera i enmig d’una crisi agrària, els
solivellencs constituïen La Societat, primera associació de pagesos, que inicià
la seva activitat l’any 1901 en una casa del carrer de l’Hospital, seu
social i recreatiu dels socis. L’any següent fou comprat un local i terrenys
adjacents on s'instal·là el celler per a la transformació de la verema.
Aquesta agrupació amparanse en la Llei de Sindicats Agrícoles de 1906,
es constituí amb el nom de “Societat de Treballadors Agrícoles” per tal de
obtenir avantatges econòmics, incrementant el seu patrimoni en l’adquisició
de finques els anys 1917, 1929 i 1930 per ampliació del celler i magatzems.
Anys després , i prèvia aprovació per part del Consell Superior de la Cooperació
de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb la Llei de Sindicats Agrícoles de
1934, es renovaren els estatuts i el 30 de juny de 1935 esdevindria Societat Agrícola
(Sindicat), sota la presidència de Joan Garcia Tous, que obtingué el suport
dels 126 socis.
La segona associació professional el Sindicat Agrícola i Caixa Rural es
constituí el 13 de febrer de 1916, en el magatzem de Magí Iglesias, essent
president em Tomàs Tarragó, el qual demana l’ingrés a la Federació Agrícola
de la Conca. Un dels impulsors fou el rector del poble, Mn. Ramon Carreras.
Tres anys després, el dia 1 de març de 1919, sota la presidència de
Joan Iglesias Cartañá i emparant-se també en l’esmentada Llei de Sindicats
Agrícoles, canvià el nom pel de Sindicat de Vinyaters. L’any següent, el 13
de febrer, davant el notari de Sarral es comprà
a Gregori Travé Iglesias per 14.750 pessetes un local i terrenys a la
partida “Hort del Portal”, junt a la carretera de Tremp i carrer de la Creu;
construint-se l’any 1932 l’edifici social i celler sots la direcció de
l’arquitecte de Valls, Josep M. Vives.
El Decret de la Generalitat de Catalunya de 27 d’agost de 1936 sobre
Sindicació forçosa del pagesos, va provocar la fusió de les dues entitats
existents: la “Societat Agrícola (Sindicat)”, i el “Sindicat de
Vinyaters”, acord que adoptaren les respectives juntes directives el 12 de
setembre del mateix any.
Feta la fusió per ambdues juntes, el dia 1 de juny de 1937 s’aprovaren
els nous estatuts, prenent el nom de Sindicat Agrícola de Solivella.
En aquesta nova etapa, destacant l’emissió del paper moneda
divisionaria que tingué curs corrent i normal per a la població. Així, el
Sindicat va fer amb data 2 de maig de 1937 la primera emissió de valors de 5,
2, 1 ptes, i de 50 i 25 cèntims, en paper de barba de colors blanc, violeta,
gris i blau, on s’hi representava una o tres grapes de raïm. La impressió anà
a càrrec de la impremta De Ferrando de Reus. Després, i a partir de 1940, esdevindria la ja actual Cooperativa de Vinicultors que reuneix tots els pagesos del poble i que conserva el patrimoni d’aquelles dues primeres associacions. Les instal·lacions per a la transformació de la verema es troben en un ampli i modern edifici a la carretera de Montblanc – Artesa, construït la dècada dels anys setanta i que actualment s’ha modernitzat per a una millor elaboració i comercialització del vi. |
Nova Conca, 3 de setembre de 1999, Enric Capdevila
