COGNOM SOLIVELLA

ORIGEN I SIGNIFICAT

     El llinatge Solivella és un dels llinatges baleàrics més arrelats, especialment a les Illes de Mallorca i Menorca.Segons la classificació que fa Francesc de Borja Moll en el seu llibre "Els llinatges catalans" on classifica els prop de 10.000 cognoms catalans que existeixen, el llinatge Solivella pertany al grup de noms de plantes i els seus conreus. Prové de la contracció de l'article balear "sa" i la forma olivella, diminutiu d'oliva.

COGNOMS DERIVATS

     Els llinatges derivats ho són a vegades per canvis ortogràfics donats en determinats moments de la història i que poc o gens afecten a la fonètica o a la pronunciació.

Aquests canvis provenen per la imposició d'adoptar una grafia castellana en les anotacions registrals o notarials del cognom.En el cas del llinatge Solivella, es consideren derivats els següents: Solivellas i Solivelles. Tots ells tenen el mateix origen, història i l'escut d'armes coincideix.

LLINATGE I HISTÒRIA

     Les notícies que tenim del llinatge referents a la seva volució històrica són més aviat escasses. No hem trobat a les cròniques medievals referències concretes del cognom, i per tant, podem considerar, que el llinatge ha tingut una evolució posterior.

     De tota manera, el que sí està clar és que el llinatge es troba plenament arrelat a les Illes Balears. No sabem si la seva arribada prové de la conquesta de l'Illa de Mallorca per part del rei de la Corona Catalano-aragonesa Jaume I al segle XIII o fou posterior. Cal dir que en la conquesta de l'Illa, acompanyaren a Jaume I nombrosos nobles que, un cop acabaren la guerra, s'hi establiren definitivament.

     En anys posteriors, alguns d'aquests nobles s'arrelaren a les altres illes baleàriques, especialment a Menorca. De tota manera aquestes branques fan referència al llinatge Solivellas. Amb les forma Solivella trobem les branques principals a Elx, Rafal i Callosa de Segura. A Catalunya el cognom prové d'una forma toponímica: Solivella és un poble de prop de Montblanc, que va donar origen al cognom.

     Com molt bé diu la pàgina d'internet http://www.solivella.com, el Castell de Solivella destacava per les grans i fortes muralles i torres de defensa, de forma quadrada i algunes altres rodones, merlets amb matacans i pati central. Va pertànyer entre els segles XIII i XIV a Santes Creus. El 9 de setembre de 1424, el Rei Alfons “el Magnànim” el vengué a carta de Gràcia a Ramon Berenguer de Llorac per 16,000 sous barcelonesos .

     L'obra "El Solar Catalán, Valenciano y Balears" ens diu textualment en castellà que "este apellido es originario de Cataluña y originario del lugar de Solivella, cuyo nombre tomó. Dicho pueblo pertenece al partido judicial de Montblanc y provincia de Tarragona. En varios lugares del castillo, que ya en el siglo XV existía en Solivella, se veían, como pertenecientes a esta familias, las siguientes armas". 

ARMES 

     El llinatge té el següent escut d'armes: en camp d'or, una olivera de sinople arrancada. Aquestes armes es troben relacionades a "El solar catalán, valenciano y balear" de García Carraffa, en la seva pàgina 219 i al castell de Solivella.

DADES GENEALÒGIQUES

     La pàgina d'internet http://www.familysearch.org ens dona dades genealògiques de mols cognoms de tot el món i entre ells trobem el cognom Solivella. Així en destaquem algunes dades:

 MIGUEL SOLIVELLA nascut el 1759 a Natchez, Mississippi;

  Antigue SOLIVELLA nascut el 13 Nov 1523 a Sant Feliu, Girona, Spain.

PERSONATGES SOLIVELLA O SOLIVELLAS DESTACATS EN LA HISTÒRIA 

     Indiquem aquells personatges cogniminats Solivellas que han destacat al llarg de la història i dels quals es pot obtenir més informació en les fonts enciclopèdiques: 

     -Guillem Solivella, arquitecte i escultor dels segles XIV i XV.

Fou mestre major de les obres de la Seu de Lleida. 

     -Antoni Solivellas, metge del segle XVII nascut a Palma de Mallorca.

Fou inspector general d'epidèmies.

TOPONÍMIA

     L'existència de topònims arreu de la geografia catalana depèn de l'extensió del cognom i de la seva antiguitat. Alguns topònims fan referència a accidents geogràfics i altres cognom són específicament toponímics, és a dir, que provenen, en el seu origen, d'un topònim.

En el cas del llinatge Solivella, existeixen topònims que indiquen masies o cases pairals, distribuïdes per diferents zones del territori baleàric i també en altres zones de parla catalana.

Ja hem indicat que Solivella és un poble de prop de Montblanc.  

EL COGNOM AVUI 

     El cognom amb la forma Solivellas es troba distribuït al llarg de tot el territori baleàric, especialment a les poblacions de Alcúdia, Port d'Alcúdia, Inca, Llucmajor, Manacor, Muro, Palma de Mallorca, Pollença, Cencelles i Caimari. Concretament, podríem dir que a tot Mallorca hi ha unes 310 persones que es cognominen Solivellas.

     A Catalunya, el llinatge és relativament freqüent a les ciutats de la gran àrea metropolitana de Barcelona, on el cognom ha arrelat des de fa temps.

     També trobem vestigis del llinatge a altres terres de parla catalana, com el País Valencià i diverses zones de Catalunya.

     Les millors dades estadístiques del cognom avui a Catalunya les trobem a la pàgina d'internet http://www.idescat.es/onomastica/orpi.stm Aquestes dades en les dóna L'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat, depenent de la Generalitat) i ofereix informació relativa als noms i cognoms de tota la població resident a Catalunya. En  aquesta  base  de  dades  es  pot consultar  la freqüència dels diferents noms i cognoms dels homes i dones residents a Catalunya. Així a Catalunya referent al cognom Solivella podem afirmar que es el número 25.553 per ordre d'importància, hi ha 11 persones que el tenen com a primer cognom i unes 7 persones que el tenen com a segon cognom. A la mateixa pàgina trobareu les dades per comarques.

BIBLIOGRAFIA

-Nobiliario de Aragón, de Pedro Vitales.-

-Nobiliario, de Jerónimo de Villa.-

-El Solar Catalan, Valenciano y Balear, de A. y A. García Carraffa con la colaboración de Armando de Fluvià y Escorsa de la "Sociedad Catalana de Estudios Históricos".-

-Els cognoms Catalans. Origen i Definició, per Lluís Almerich.-

-Els llinatges Catalans (Catalunya, País Valencià i Illes Balears) de Francesc de B. Moll-.

-Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogia y Heráldica.-

-Diccionario Etimológico de los Apellidos Españoles-.

-Nobiliari General Català, de Félix Domenech y Roura-.

-Heráldica de las Comunidades Autonomas y Capitales de Províncias-.

-Sección de Órdenes Militares de Santiago-Alcántara y Calatrava-.

-Tratado de Nobleza de Aragón y Valencia-.

-Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogía y Heráldica-.

-Santillana del Mar a traves de su Heráldica-.

-Libro de Varios Linajes de España-.