I en la Litúrgia de la Dedicació llavors nosaltres professem la fe en aquest esdeveniment de gràcia, de salvació, i posem un «signe»: que és un «espai» purificat, consagrat amb la unció crismal, vivificat per l'Esperit del Senyor Ressuscitat, habitat, on els germans són beneïts amb tota benedicció espiritual en Crist, on hi ressona l'Evangeli, Paraula de Déu acollida, escoltada i professada, Paraula que ens fa fills, capaços d'invocar el Pare, de celebrar els divins misteris, de cantar i lloar el Senyor per les meravelles del seu Amor"

     En el fulletó explicatiu que la Parròquia ha fet arribar a mans del Solivellenc, ens diu:

En els moments importants, l'Església invoca els sants i les santes de Déu, els nostres intercessors. I aixi comencen els ritus de la Dedicació d'una església. Per remarcar que és el d'avui és un acte important en la vida de l'Església. La lletania dels sants és un moment de pregària intensa: tota la comunitat som convidats a implorar la intercessió dels sants.

     Tot seguit el Sr. Arquebisbe,pronunciarà la solemne pregària de la dedicació, en la qual expressarà la voluntat de dedicar per sempre aquesta església a Déu i li demanarà la seva benedicció.

     L'altar és centre d'aquest edifici que avui dediquem, l'altar representa el Crist. Crist és una paraula que significa "Ungit", perquè va ungit pel Pare amb el do de l'Esperit Sant. Per això, l'altar serà Ungit per Sr. Arquebisbe amb l'oli del Crisma.

     També seran ungides les dotze creus, pintades a les parets de l'església, perquè així com de la Unció de Crist-Cap de l'Església té sentit la unció dels seus membres, igualment de la Unció de l'altar deriva la unció de les parets, símbol dels cristians que són les pedres vives. Tradicionalment són dotze les creus, perquè ens recorda que l'església és símbol de la Nova Jerusalem, fonamentada en els Dotze apòstols.

     Un cop fetes les uncions, es cremarà damunt l'altar l'encens, per significar que el sacrifici de Crist, que s'oferirà damunt l'altar cada vegada que se celebri l'Eucaristia, pugi cap a Déu com a aroma suau, així com també hi pugin totes les pregàries del poble cristià. Per això serà encensat tot el Poble de Déu. Igualment tota la nau, s'omplirà del fum i de la bona olor de l'encens, perquè sigui sempre casa d'oració.