El Sagrat Cor és el nom utilitzat per alguns catòlics per a referir-se al cor físic de Jesús de Natzaret, com un símbol d'amor diví. La devoció al Sagrat Cor a l'enfocar-se en el cor de Jesús, de forma metafòrica es refereix a la vida emocional i moral de Jesús, especialment al seu amor per la humanitat .

     També es refereix al concepte Cristià de l'amor i adoració a Jesús. En la majoria de les imatges el Cor de Jesús es visualitza amb una corona d'espines i ferides cap a les quals Jesús assenyala. Aquest cor ferit simbolitza el dolor de Crist quan la humanitat rebutja el missatge de salvació per a la humanitat que porta la paraula de Déu. A l'incloure la corona d'espines, fa al·lusió a la forma en què Crist va morir, la qual es fa més evident a l'observar les ferides en les mans de Crist. Per tant aquesta imatge es refereix a la de Crist Ressuscitat.

     La devoció al Cor de Jesús té un origen medieval, sent els escrits de santa Matilde d'Hackeborn i de santa Gertrudis d'Helfta un dels testimoniatges més antics. No obstant això la font més important de la devoció en la forma en què la coneixem ara, va ser Santa Margarita María Alacoque de l'Ordre de la Visitación de Santa María, a qui Jesús se li va aparèixer. En aquestes aparicions Jesús li va dir que qui oressin amb devoció al Sagrat Cor, rebrien algunes gràcies divines. El confessor de Santa Margarita María Alacoque va ser San Claudio de la Colombière, qui creient en les revelacions místiques que rebia, va propagar la devoció.

 

     La Processó fou presidida per Mn. Joaquim Fortuny, Vicari General de l'Arquebisbat, i durant la mateixa ens acompanyà la Banda de Música de la Selva del Camp.