Documentació facilitada per la

Associació de fills i amics de Conesa

Recull fotogràfic

     Diu el romancer de Milà i Fontanals: "a Conesa la bellesa" amb la "b" de bonica, maca. Altres però ho escriuen amb "v" de vella, antiga. A nosaltres les dues ens semblen be i us explicaré el perquè.

     Troballes de fòssils, sepulcres ibèrics, terrissa romana, topònims gòtics i àrabs ens parlen de molts segles de població en aquestes terres i això ja justifica la "v". De la "b" ja en parlarem tot fent la visita al poble.

     Fem ara una mica d'història: El 08-12-1043, Ramon Berenguer I li donà carta de població i en el seu testament, del 1076, ja es cita el castell de Conesa. Jaume I li atorgà el nom de vila el 1260 i li concedí un mercat setmanal.

     Santes Creus hi tingué jurisdicció durant 550 anys, del 1285 fins al 1835, que amb la desamortització de Mendizabal, deixarem aquestes terres.

     Al segle XIV s'arribà al seu punt més alt amb 650 habitants i avui n'hi viuen, cada dia poc menys de 100 (sensats son 150)

     Conesa situada entre dos rierols, les Escodines i el Seniol, que porten les aigües cap a la vall del corb, amb boscos de pi, roures (nosaltres en diem rebolls), faig i aurons. Avui en dia només es conrea cereals (blat i ordi) encara que anys enrera hi havia vinya, avellanes, lli i safrà.  

     De sempre situada a la Baixa Segarra (Ens sentim segarrencs), és avui a la Conca de Barberà, i demà ja veurem.

Vàrem visitar:

Portal de Sta. Maria

Forn de pa (Ajuntament)

Porxos de mercat i carnisseries comunals

Portal de l'Església

Església de Sta. Maria

Cal Gallart (antiga casa Dalmau)

Sindicat agrícola

Call Jueu

Font vella

Portal de Sant Antoni

Capella de Sant Antoni

Creu de terme

Muralla i riu

Campanar

Racó del Mossèn

Font del pati

Casa de cultura

Safareig

Carretera Cervera-Rocafort

Camp de futbol, piscina i polisportiu

Ca l'Escarola